martes, 21 de diciembre de 2010
INTRODUCCIÓ
HISTÒRIA
En la ciutat de Florida hi havia una fàbrica de sabó que empaquetava els seus productes en caixes de fusta, les quals en tirava casi totes. Amb aquelles caixes els nens posaven unes rodes i una vela i organitzaven carreres per els carrers i les ciutats. Aquestes carreres van anar creixent en el nombre de participants i es van tornar perilloses per als nens que participaven i van ser prohibides per l’autoritat.
Per què els nen poguessin continuar amb aquesta activitat, però amb un ambient mes segur per a ells, els dissenyador Millis, utilitzant les mateixes caixes de la fàbrica, posant-li una vela i un timó, va inventar l’Optimist.
Als tres anys de la seva creació, es va introduir al continent Europeu, i en el 1970 va ser portat a Àsia, Àfrica i Amèrica. Avui hi ha més de 250.000 Optimist en tot el mon.
En el 1962 es va realitzar en Anglaterra el primer Mundial.
Per què els nen poguessin continuar amb aquesta activitat, però amb un ambient mes segur per a ells, els dissenyador Millis, utilitzant les mateixes caixes de la fàbrica, posant-li una vela i un timó, va inventar l’Optimist.
Als tres anys de la seva creació, es va introduir al continent Europeu, i en el 1970 va ser portat a Àsia, Àfrica i Amèrica. Avui hi ha més de 250.000 Optimist en tot el mon.
En el 1962 es va realitzar en Anglaterra el primer Mundial.
domingo, 19 de diciembre de 2010
NORMES BÀSIQUES
Les normes més importants per començar a navegar i les que s’apliquen més són:
· BAVOR – ESTRIBORD: Una persona que vagui asseguda a la banda dreta (estribord) del vaixell, mirat des de proa, tindrà preferència que un vaixell que vagui assegut a la esquerra (bavor), per tant, aquest es tindrà que apartar.
· VORLOVENT – SOTAVENT: Un vaixell que estigui més lluny del vent tindrà preferència a aquell vaixell que estigui més a prop del vent.
· AIGUA: Aquell vaixell que està més a prop de la boia li pot demanar aigua al que està més lluny, per que li doni espai, per passar bé la boia.
Hi ha moltes més normés, però les que es fan servir més sovint són aquestes tres, però si teniu curiositat per saber més normes entreu en aquest enllaç, on us sortirà totes les normés que existeixen:
CONCEPTES BÀSICS
Alguns del conceptes bàsics que s’han de saber per poder navegar són:
ROLE: Variació de la direcció del vent
RAXA: Zones del mar on hi ha més vent.
CALMA: Zones del mar on hi ha menys vent.
RUMBS: Quant naveguem hi ha diversos rumb, cenyida, traves, llarg i popa.
PROA EL VENT: No es pot navegar, el vent entra per la part delantera.
CENYIDA: El vent entra per la cantonada de davant. La vela ha a d’anar caçada fins la cantonada del vaixell.
TRAVES: El vent entra per la meitat del vaixell. La vela ha de anar una mica suelta, que la punta de la botavara estigui a la altura que estàs tu.
LLARG: El vent entra per la part final del vaixell. La vela ha de anar bastant suelta.
POPA: el vet entra per la part de darrera de l’optimist. La vela ha de anar a 90˚.
ORSAR: Tirar el timó cap a la vela.
ARRIBAR: Tirar el timó cap a tu.
CAÇAR: Estirar de la escota.
AMOLLAR: Deixar anar escota.
Imatje extreta de:
http://www.google.es/imgres?imgurl.com
VESTIMENTA
En la navegació pots anar com vulguis, però hi ha uns tratjes especialitzats per cada època, i una característica és que no hi ha roba de nen i de nena, si no que tots porten lo mateix.
HIVERN: A l’ hivern es porta un traje seco, que lo que fa es que si et caus a l’aigua no et mulles, a sota del seco es porta un polar o una lícra tèrmica, que és una peça de roba molt ajustada que lo que fa es mantenir-te la temperatura corporal , unes maies, que són unes lícres per les cames, i uns escarpins a sobre del seco, que lo que fan es protegir-te el peu i que no et rellisquis.
PRIMAVERA I TARDOR: Normalment a la primavera i a la tardor es navega amb lo mateix, amb unes maies, un banyador d’aquells llargs, una lícra, una tallavents, que lo que fa és que no deixa que el vent et toqui, i els escarpins.
ESTIU: Es navega amb una banyador d’aquells llargs , una lícra de màniga curta i depèn de la persona amb escarpins o descals.
Després hi ha altres complements, com els duros, que són una espècie de pantalons, que es lliguen amb velcro les dues cames i que per darrera són durs per que els dies de vent no et faguin mal les cames.
Imatge extreta de:
lícra
imatje extreta de:
tallavents
imatge extreta de:
escarpins
duros
imatge extreta de:
viernes, 17 de diciembre de 2010
SOTIDES I BANDERES
La part més important per fer una bona regata són les sortides.
Les sortides consisteixen en una línea imaginaria que es fa entre un comitè (vaixell que porta les banderes de senyal i dona les ordres de lo que s’ha de fer)i de vegades una boia o un vaixell visor(que és el que ajuda al comitè).
La línia es crea entre aquests dos punts, i has de saber a o estàs respecte la línea. Si estàs molt enrere de la línea, la regata no t’anirà bé perquè tindràs tots els vaixells davant teu tapante el vent i si estàs fora quant queda 1 minut t’hauràs de penalitzà depèn de la bander que hagi aixecat el comitè.
La sortida comença quant el comitè pita 5 minuts. El comitè només pita 4 cops, quant queden 5 minuts, 4, 1 i al moment de la sortida. En cada xiulada que fa el comitè aixeca una bandera diferent.
5 minuts de la sortida: el comitè aixeca la bandera de classe, la del optimist (es un q negre sobre d’un fons blanc)
4 minuts de la sortida: el comitè pot aixecar4 banderes
· La papa (p) es una bandera blava amb un quadrat blanc al mig, i significa que si en el últim minut estàs fora de la línea imaginària, hauràs de tornar entrar en la línea i després tornar a sortir.
· La india (i) es una bandera groga amb un punt negre al mig i significa que si tu a l’últim minut estàs fora hauràs de donar una volta al voltant del comitè, o del visor, qui tinguis més a prop.
· La zulú (z) es molt poc comú i no l’aixequen casi mai. És una bandera dividida en quatre triangles, el de sobre de color groc, el de la dreta blau, el de sota vermell i el de la esquerra negre, i vol dir que si estàs fora de la línea a l’últim minut, t’afegiran un 25% del teu resultat.
· La negre, es una bandera tota negre que significa que si a l’últim minut estàs fora de la línea, quedes desqualificat.
1 minut de la sortida: baixen la bandera que han pujat als 4 minuts, i per tant només està la bandera de classe(la del 1 minut).
Moment de la sortida: han de baixar la bandera de classe, i per tant no hi ha ca senyal pujada, però just després d’haver pitat sortida, poden pujar unes altres banderes, com:
· La individual: És una bandera blanca amb una creu blava a sobre.
· La genera: És una bandera triangular groga, amb les línees dels extrems blaves.
I quant ja estàs fent la regata poden pitar (les més habituals):
· La aplaçada: És una bandera triangular amb franges verticals blanques i vermelles, que vol dir que la regata s’ha aplaçat, que es farà després, més tard.
· La anul·lada: És una bandera amb quadrats blancs i blaus, que vol dir que per aquell dia ja no es faran més regates.
VIRADES
Les virades són una part fonamental de tot bon regatista. En una regata aproximadament es fan unes 30 virades, si no fas les virades bé perds aproximadament uns 6 metres i en total mes o menys pots arribar a perdre 180 metres! Les virades es poden fer de diferents tipus, segons l’entrenador, però la manera Standard és:
1. Fer un cop d’esquena cap a sobrevent (on no està la vela)
2. Posar una mica de timó cap a la vela, però és important no posar molt, perquè si no es para.
3. Quant la vela estigui passant, caçar una mica perquè no flamegi tant.
4. Quant la vela t’estigui venint, posar l’estic (part allargada i que sobresurt, per on s’agafa,del timó) en 90˚.
5. Assentar-te a l’altra banda, sense haver canviat les mans de posició.
6. Allarga la mà de l’escota fins agafar l’estic i fer el canvi de mans.
Segons les condicions meteorològiques, el tipus de virada varia, per exemple:
· Si no fa vent: la virada ha de ser més fina i lenta.
· Si fa bastant lent: la virada ha de ser més ràpida, perquè l’optimist no es contrascori (no entri aigua).
· Si hi ha una onada petita i costant (xopin): la virada ha de ser més ràpida.
· Si hi ha una onada més llarga i gran: la virada ha de ser més llarga, per aprofitar la baixada que fa l’onada i aconseguir més velocitat.
Aquestes són les maneres bàsiques, després pot variar.
Aquestes són les maneres bàsiques, després pot variar.
Aquí teniu un video, que us pot ajudar a aclarir les idees.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)